La Guitarra
La guitarra és un dels instruments més universals, hi ha molts músics que han assassinat el silenci amb una guitarra. Genocides de la tranquil·litat que les guarden dins d'un armari, a una funda de sac vella, la pengen a una paret on, a més a més hi fa bonic, les porten a l'esplai o al cau, a la platja dins del maleter del cotxe a l'estiu, o a estoigs caríssims per tocar davant de milers de persones.
A diferència de molts altres instruments és capaç de crear mites i ídols, i fer sentir-ho a aquells que després d'escoltar incomptables vegades aquella cançó, aconsegueixen tocar-la per primera vegada. Protagonista inequívoca de festes, espurna de grans històries d'amor, l'amiga que es deixa abraçar quan ho necessites i a qui pots confessar-ho tot. La que sap arribar allà on no ho fan les paraules.
Qui no ha ballat o ha cantat al ritme d'una guitarra? Qui no l'ha tocada a l'aire intentant reproduir el riff o el solo d'aquella cançó que tant li agrada? I ara, siguem sincers... qui no ha envejat mai als que la toquen, a aquells que no tenen lloc a una orquestra però que sempre els acompanya a tot arreu?
A continuació us adjunto un vídeo de la presentació de, si no la millor, una de les millors col·leccions de guitarres del món que a més a més tenim a Barcelona.
A continuació podreu escoltar la cançó El Testament d'Amèlia amb arranjaments de Miquel Llobet, interpretat al Museu de la Música per Izan Rubio utilitzant la guitarra del mateix Llobet, una Antonio Torres de l'any 1859.
A diferència de molts altres instruments és capaç de crear mites i ídols, i fer sentir-ho a aquells que després d'escoltar incomptables vegades aquella cançó, aconsegueixen tocar-la per primera vegada. Protagonista inequívoca de festes, espurna de grans històries d'amor, l'amiga que es deixa abraçar quan ho necessites i a qui pots confessar-ho tot. La que sap arribar allà on no ho fan les paraules.
Qui no ha ballat o ha cantat al ritme d'una guitarra? Qui no l'ha tocada a l'aire intentant reproduir el riff o el solo d'aquella cançó que tant li agrada? I ara, siguem sincers... qui no ha envejat mai als que la toquen, a aquells que no tenen lloc a una orquestra però que sempre els acompanya a tot arreu?
A continuació us adjunto un vídeo de la presentació de, si no la millor, una de les millors col·leccions de guitarres del món que a més a més tenim a Barcelona.
A continuació podreu escoltar la cançó El Testament d'Amèlia amb arranjaments de Miquel Llobet, interpretat al Museu de la Música per Izan Rubio utilitzant la guitarra del mateix Llobet, una Antonio Torres de l'any 1859.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada